Crònica de la visita a Quatre Camins

Ja us varem anunciar la setmana passada en aquest blog que l’equip havia assistit a una roda de premsa i una visita a la presó de Quatre Camins, doncs bé, ja us tenim preparada una fantàstica crònica de la visita, la dividim amb dues parts, la roda de premsa i la visita per les instal·lacions.

 

RODA DE PREMSA

El passat dimecres, nou d’abril, vam assistir a la roda de premsa que van oferir els responsables del CIRE i que va tenir lloc a la presó de Quatre Camins. Deixant de banda l’immens fangar en que s’havia convertir el pàrking de la presó, el que més ens va impressionar, de bon principi, van ser les estrictes mesures de seguretat. Mesures per altra banda lògiques i previsibles, que es podrien resumir dient que: a la presó, una porta no s’obre si l’anterior no s’ha tancat abans. Després d’acreditar-nos com a premsa, vam lliurar els nostres DNI i els nostres telèfons mòbils, vam mostrar què portàvem a la bossa i vam esperar, pacientment, en una sala que va anar omplint-se de premsa, empresaris i diferents càrrecs polítics. Una hora més tard, la cap de premsa i comunicació del Departament de Presons ens va conduir a la sala on tindria lloc la compareixença.

A dos quarts de dotze, la consellera Tura va iniciar la roda de premsa. La consellera, en paraules seves, no es va mostrar eufòrica pels resultats del CIRE el darrer any, però sí molt optimista, al fer palès que en els centres penitenciaris de Catalunya, hi ha vora un 52% d’interns que realitzen algun tipus d’activitat remunerada, xifra difícilment millorable, va dir, ja que s’ha de tenir en compte que un tant per cent força elevat, no poden treballar per motius d’edat o salut i que tota activitat duta a terme a les presons és voluntària, com així ho marca la Constitució Espanyola. La Consellera va destacar la importància del treball penitenciari com a hàbit positiu pels interns, molts dels quals, per motius diversos, no han pogut aprendre un ofici i inserir-se en el mercat laboral. En aquesta línia, va aportar dades d’un increment del 50% pel que fa a tallers productius respecte l’any 2006. Donant pas al sr. Cabruja, gerent del CIRE, la Consellera, va fer èmfasi en la darrera campanya publicitària del CIRE, l’eslògan de la qual, Fitxa’m, posa de manifest que parlem de gent amb antecedents penals però que gràcies una força de voluntat enorme intenta superar un passat advers i incorporar-se al mercat laboral.

El gerent del CIRE, Adolf Cabruja, va entrar en matèria i va fer públiques una sèrie de dades relatives a l’últim any, 2007. Un dels pilars del CIRE, segons Cabruja, és la Formació Ocupacional (F.O), enfocada a què els interns, un cop hagin complert la condemna puguin tenir oportunitats de treball. Va posar d’exemple el Taller Exterior de Montmeló, centre de treball pioner a l’Estat, on recentment han passat de 4 a 15 les empreses que han contractat els seus serveis. Aquesta F.O. ofereix 280 tipologies de treball i imparteix classes a més de 4000 interns.

Dues de les preocupacions màximes del CIRE, aquest darrer any, han sigut que la formació estigui relacionada amb les necessitats del mercat laboral, i per altra banda, la capacitat d’acreditació del CIRE per tal que la formació impartida i rebuda pels interns tingui valor en aquest mercat laboral.
Cabruja també va donar importància al fet que pels interns, el treball remunerat, sigui una motivació, i per part del CIRE i la Generalitat, una aposta en ferm. Va situar l’increment del treball dins la presó en un 30% respecte el 2006 i en un 50% respecte l’any 2002.

La recent obertura del centre Brians 2 ha reforçat la creació de llocs de treball remunerats dins els centres penitenciaris que els propis interns assumeixen, i a dia d’avui, es desenvolupen ocupacions en l’àmbit de la restauració i bugaderia, així com d’equipaments i de mobiliari a Brians 2 o Quatre camins.
Altres feines que es desenvolupen al CIRE, de caràcter exterior, serien les que tenen lloc en la neteja forestal, a les lleres de rius, el manteniment d’equipaments elèctrics o rehabilitació d’edificis i mudances. Cabruja va explicar que recentment s’han fet tractes amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer un estudi del seguiment a persones que han complert condemna per tal de veure quina és la seva reinserció a la societat.
Eusebi Cima, empresari president de la CEPIME i membre d’un consell que assessora al CIRE, va felicitar a la Consellera per la seva tasca i implicació i va posar de manifest els grans resultats obtinguts pel CIRE. Va afirmar que ell, a diferència de la Consellera, pràcticament se sentia eufòric.

Finalment, Carme Rincón, directora directora de Formació i Inserció del CIRE, va aportar una sèrie de dades sobre el treball del CIRE i va resumir el funcionament de la borsa de treball del CIRE, on a través d’una base de dades es recull tot el què fa l’intern dins la presó així com quina ha sigut la seva formació  i experiència laboral prèvies. A partir d’aquestes dades, s’obté un tant per cent d’ocupabilitat. Mitjançant el diàleg amb l’empresari, s’intenta aproximar què necessita l’empresari i quines són les aptituds de cada intern que col•labora amb el programa. D’aquesta manera, cada intern pot accedir a un lloc de treball que s’ajusti a les seves necessitats i capacitats laborals.

La part més fosca de la compareixença, en contraposició a tantes notícies positives, va venir arran d’algunes qüestions que van plantejar els periodistes. Vam saber que el salari dels presos no arriba al salari mínim interprofessional i que a dia d’avui no es disposa de dades reals sobre la reinserció d’aquests presos al món laboral un cop acabada la seva condemna i per tant el seu treball al CIRE. Esperem que l’esmentat estudi que s’ha de realitzar en col•laboració amb la UAB aporti dades tangibles sobre quina és la veritable situació dels interns que afronten el dia a dia un cop recuperen la llibertat.

 VISITA

Un cop finalitzada la extensa roda de premsa, va tenir lloc el que podem qualificar com la típica visita que fan els polítics sobre el terreny. En comparació amb la roda de premsa, la visita a l’interior de la presó i als tallers on els interns treballen va ser fugaç, però intensa i molt interessant. Vam entrar dins una de les galeries després de deixar enrere nombroses portes que es van tancant mentre d’altres es van obrint i vam arribar a un pati amb una torre central de vigilància on, al seu torn, confluïen altres galeries. Era una imatge impactant i que molts cops hem vist al cinema. Alguns presos, rera les reixes, reien i comentaven que sortirien a la televisió. Contràriament, als que no els feia cap gràcia ser enregistrats, i de fet, per motius de seguretat estava prohibit, era als funcionaris de presons. Només vam poder agafar imatges d’aquells presos que treballaven als tallers i que accedien a ser enregistrats. Vam parlar amb un intern, i ens va explicar que portava dos anys i escaig treballant pel CIRE, i que d’aquesta manera podia sentir-se útil i tenir alguns diners. En aquell taller elaboraven els sacs que carreguen runa a les obres i que tots hem vist alguna vegada. Cinc minuts més tard tornàvem a ser fora al carrer i vam ser conduïts a la última part de la visita, aquest cop per a veure l’estat de les obres de construcció d’un centre de menors ubicat al costat mateix de la presó de Quatre Camins. Aquesta va ser la part més pesada de la visita. Finalment, la Consellera, força a desgana, va comentar davant de les càmeres de televisió quan tenien previst obrir el Centre, a quanta gent donaria feina i de quin tipus d’intern es nodriria. Tres hores després d’haver entrat a la presó per primer cop, un cop recuperats els nostres documents d’identitat i els nostres telèfons, vam sortir per la porta i vam tornar a Barcelona.

2 Respostes

  1. No sé si això us ho vaig dir a l’anterior comentari que vaig deixar en aquest blog, però, el món de la justicia, tant d’adults com juvenil, sempre m’ha intrigat i m’ha cridat. Potser és per això pel que vaig decidir entrar a aquest espai i seguir-vos de tant en tant.

    Què dir de les presons? Pel que estudio, educació social, he pogut tractar amb presos, visitar el centre obert de la Model i assistir a xerrades sobre el funcionament de les presons d’adults (en concret sobre Quatre Camins). Cal dir que he estat molt més en contacte amb Centres de Justicia Juvenil, sempre des d’una perspectiva educativa que és el que implica la meva futura professió, i sempre n’he srtit impactada per la doble realitat que suposa la presó per a mi. Aquest món paral·lel construit als afores, l’obrir i tancar portes com heu dit vosaltres, la vigilancia, l’extrema seguretat, les sales de contenció, les cel·les…

    Tinc ganes de poder veure el vostre documental, de saber com tracteu el tema…

    Ànims!

  2. Igual que la companya soc educadora social i he fet treball de camp amb interns de quatre camins, la model, el DAE de la model, WAD-RAs i també en centre de salut mental com Benito Menni…
    Ara mateix estic elaborant un treball sobre les conseqüències de la privació de llibertat, si realment rehabilita i el que a mi personalment més dubto és si reinserta (per molt que el CIRE digui) la realitat dels subjectes que surten de les prisions estan marcats, etiquetats per tota la vida com EX- .
    El meu posicionament gira entor al fet que un acte no pot definir-nos com a persones, un delicte per tant no ens converteix en una etiqueta: delinqüent.
    No se que us sembla…
    merch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: