Crònica de la visita a la Fundació Autònoma Solidària

 
 

El passat dia 7 varem visitar el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona per tal d’entrevistar a la gent de la Fundació Autònoma Solidària. Les primeres impressions sobre el campus (alguns era el primer cop que hi anàvem) van estar marcades per la sorpresa que ens va causar la saturació de les places d’aparcament i el desconcert i l’estupefacció que causa la vasta extensió del complex educatiu.

Després de passejar una estona, agafar uns quants plans recurs i ser testimoni de protestes i manifestacions a favor d’en Franki (alumne de l’UAB que compleix 2 anys i 7 mesos de presó per ultratge a Espanya) varem parlar amb la Cristina Gómez i la Raquel sobre la tasca que fa l’Autònoma Solidària.

Un cop superat el terror a la càmera, síndrome força habitual en profans del món audiovisual, val a dir, la Cristina va parlar-nos de la feina que desenvolupen a la fundació, dels tallers que organitzen dins la presó, del contacte que tenen amb els presos, de possibles alternatives a la privació de llibertat, de l’actual enduriment de les condemnes i de l’opinió sobre la feina que fa l’administració en l’àmbit penitenciari i de la reinserció. Com ve sent habitual, ens varem trobar davant d’allò que se sol resumir amb l’expressió no mosseguis la ma que et dóna de menjar i és que les opinions sobre el què fa el Govern són força tíbies i asèptiques, fet que venint d’agents tant susceptibles de crítica com poden ser els sindicats i les associacions no deixa de ser, paradoxalment, sorprenent i comprensible alhora.

Un fet que confirma aquesta sensació que tenim els membres de l’equip va ser veure com, durant l’entrevista que varem fer-li a la Raquel, voluntària, i per tant persona no assalariada, directa o indirectament del Govern, varem captar opinions i respostes menys condicionades i més subjectives.

Una resposta

  1. La meva opinió respecte als tallers laborals que es duen a terme a les presons es positiva, tot i que no deixo de reconèixer el negoci que els suposa la gestió d’aquests tallers. El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció l’any 99 va obytenir uns beneficis de 1.239 milions de les antigues pessetes, quan el sou mig dels presos que hi treballen és d’unes 300 ptes./hora. És evident que darrera dels discursos sobre la necessitat de més presons i dels seus possibles efectes positius s’hi amaguen clars interessos econòmics.
    Espero que aquest documental serveixi per donar una visió més real de la que ens volen vendre. Ànims i endavant!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: