El testimoni de l’entitat Justícia i Pau

Aquest matí hem visitat a l’Eduard Ibàñez a l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, organització no governamental que lluita des de l’any 1968 per la defensa dels drets humans, contra la pobresa i la fam al món i que treballa en favor de la justícia social, entre moltes altres coses.
Hem d’agrair a l’Eduard la seva col•laboració i el seu extens però alhora tremendament planer i esclaridor testimoni sobre una temàtica plena de complexitat i arestes. Gran coneixedor del tema, ens ha parlat sense embuts sobre la situació que es viu a les presons catalanes. Aquestes, com tots sabem, estan plenes a rebentar, i segons l’Eduard, no aporten cap benefici al pres més enllà de trencar pel mig la seva vida i tots els seus llaços afectius, familiars, socials, laborals, etc. En paraules seves, de les presons, els presos surten molt pitjor que quan van entrar i, bàsicament, aquesta saturació és el resultat del compliment del codi penal espanyol, un codi penal que l’Eduard ha qualificat d’extremadament dur i que hauria de ser el punt número 1 a revisar si es pretén realment dur a terme un salt qualitatiu en la millora de la situació penitenciària a Catalunya i a la resta de l’Estat.

En contraposició a l’opinió d’en Miquel Pueyo (del sindicat UGT), l’Eduard ens ha parlat d’unes dades de reinserció dels presos a Catalunya que s’aproximarien a un 60%, quasi vint punts per sobre a la que va mencionar el responsable del sindicat de presons.

Aquestes divergències donen vida al nostre documental i ens esperonen a seguir captant impressions i diferents visions d’un mateix àmbit, que cada dia que passa se’ns mostra més complex i a la vegada més interessant.

Una resposta

  1. Molt interessants els testimonis del documental. Com educadora social, pel que he pogut estudiar i apreciar, comparteixo l’opinió de l’Eduard Pueyo. Les institucions catalanes que tenen competència en matèria penitenciària pretenen donar una imatge diferent de la resta de l’estat espanyol, tot adduint que a Catalunya no existeix el “Fichero de Internos de Especial Seguimiento” (FIES) i que la finalitat socialitzadora de les presons és autèntica i efectiva, que ni es maltracta ni es tortura. Doncs bé, malgrat això a la presó de Ponent de Lleida existeix un règim d’aïllament especialment dur, el DERT (Departament Especial de Règim Tancat, que aglutina un 10% del total de reclosos. A aquesta dada hi vull afegir la campanya de funcionaris de la vella escola pertanyents al sindicat de presons de Catalunya (CATAC) que varen acabar desdituint al que era Director Ignasi Garcia Clavel, el més volgut pels presos (El País 4,12,99), aconseguint retornar al model més estricte, propi de la dictadura, perquè consideraven que alguns motins i fugues eren a causa d’una política “massa tova”. A més en els darrers anys la situació a les presons catalanes encara s’ha endurit més a causa dels sindicats de funcionaris de presons (CATAC-USIP) que ha reivindicat més personal i més seguretat, lliure ús de mètodes coercitius (sprais paralitzants, camises de força…) Darrerament les pallisses als reclosos i l’enduriment de les seves condicions de vida ha augmentat (trasllats sense informar de la nova presó, mal tractaments , morts en estranyes circumstàncies…).
    El panorama no resulta massa encoratjador, no?
    Envadant amb el documental i salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: