Valoració de la feina feta

La gènesi del documental sobre la reinserció penitenciària ve marcada per l’existència d’un contacte al gabinet de premsa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En les primeres converses sobre el crèdit de síntesi, els components del grup vam descartar alternatives com ara la realització d’un curtmetratge o d’un fals documental de to humorístic precisament per això, per l’existència d’aquest contacte. Ens va semblar un punt d’inici prou important i interessant com per tirar endavant un projecte d’una temàtica desconeguda per tots nosaltres i que a priori, molt probablement, no hagués sigut la tria de cap dels membres del grup.

En un principi, el grup estava format exclusivament per alumnes de Realització però finalment, se’ns van unir un alumne de Producció i dos alumnes d’Imatge, provinents d’un altre proposta de crèdit de síntesi, un dels quals, l’Anna Badal, va marxar a Finlàndia per fer les pràctiques a l’estranger.

Un cop consolidat i tancat el grup, vam plantejar-nos de quina manera podríem enfocar la realització del documental. Com vam exposar en el pitching, en aquell moment, visualitzàvem el projecte com un documental que es basava en el pilar del seguiment a un pres en procés de reinserció, acompanyant-lo en el seu dia a dia i com a complement, mostrar les opinions de professionals experts en l’àmbit penitenciari i alhora de procedència molt diversa, és a dir, educadors, funcionaris, familiars, sociòlegs, polítics, etc.

Volíem, per tant, transmetre la quotidianitat del col•lectiu de presos que acaben la seva condemna i han de començar de nou compaginant-ho amb una sèrie d’opinions les quals vaticinàvem que serien diametralment oposades en alguns casos (l’opinió dels sociòlegs i treballadors socials contra l’opinió de l’administració).

A nivell estètic teníem intenció d’utilitzar dues càmeres i poder obtenir gran riquesa i varietat de plans donat que preveiem que enregistraríem imatges de llocs on les càmeres no solen entrar, com ara presons o tallers i donar per tant un dinamisme i un ritme prou alts com perquè l’interès no decaigués i pràcticament no necessitéssim veu en off. A més, volíem complementar la realització del documental amb la creació d’un blog a mode de diari de rodatge en el qual transmetríem les nostres experiències i la nostra evolució.

Tot això és el que mentalment preveiem i aspiràvem a dur a terme.

La realitat però, sovint dura i molts cops desmotivant, ens ha anat posant amb els peus a terra a mesura que han anat passant les setmanes. El contacte central i pilar bàsic del documental ha anat posposant la seva anhelada col•laboració i hem hagut de centrar els esforços en les associacions de suport als presos i les diferents fundacions i oeneges  que sí han respost a la nostra crida i que hem entrevistat.

Gràcies a la col•laboració de la Fundació Engrunes hem pogut entrevistar a dos presos en procés de reinserció que han volgut participar en el documental. Testimonis molt interessants però que s’allunyen del què havíem previst en un principi. El documental, per tant, s’ha anat transmutant fins al punt d’equiparar-se a un tipus de documental clàssic de l’estil dels que s’emeten, salvant les distàncies, al programa 30 minuts.

Paral•lelament, la nostra voluntat estètica inicial s’ha vist reduïda a pols per la dura realitat logística de l’escola, on vint-i-tants grups han de “lluitar” per unes poques càmeres i la resta del material audiovisual en un breu lapse de temps. Hem hagut de renunciar, doncs, a disposar de dues càmeres i afortunadament ens hem pogut adaptar a la càmera d’un dels membres del grup, fet que ha fet possible i ha donat continuïtat al projecte.

Tanmateix, tot i les dificultats, seria injust només posar de manifestat els aspectes més negatius o, si es vol, més pessimistes. Realitzar un documental d’una temàtica tant difícil com la penitenciària és una feina àrdua que necessita temps i bons contactes. L’hem abordat des de la vessant de realització, de producció i d’imatge i això ens ha donat una visió àmplia de com fer un projecte d’aquest tipus en un futur. De tot en aquesta vida s’aprèn i creiem que la finalitat del Crèdit de síntesi, més enllà d’elaborar un producte de major o menor qualitat, és aquesta, aprendre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: