El documental, més a prop: gràcies a tots!

Moltes gràcies a tots els que heu volgut aportar el vostre gra de sorra i heu donat forma al recull d’impressions i opinions que pretén ser aquest documental. Han sigut setmanes intenses on tots hem après de primera ma com n’és de complex i de difícil un món com el penitenciari.

Només ens queda, fins a cert punt, la recança de no haver pogut abordar de més a prop les impressions d’un major nombre d’interns o ex-interns en procés de reinserció, però el temps i la manca d’implicació d’alguns dels agents que formen part de la problemàtica penitenciària han jugat en contra nostre.

En qualsevol cas per a tots els membres de l’equip ha sigut una experiència enriquidora, interessant i que repetiríem sense dubtar.

Ara només ens queda donar-li forma a aquest documental amb les gravacions que tenim i fer un bon editatge audiovisual que reflexi tot aquest esforç i interès que hem posat en el crèdit de síntesi.

De moment us avançem als lectors del blog el títol d’aquest documental:

“Tornar a començar”
la reinserció penitenciària a Catalunya

Anuncis

Acabem les gravacions parlant amb Rosa Canet, mestra a Quatre Camins

Aquest matí hem fet l’última de les entrevistes del documental tot parlant una estona amb la Rosa Canet, professora de l’escola del centre penitenciari Quatre Camins.

Tirant certs tòpics per terra, la Rosa ens ha parlat de com en disset anys treballant a la presó no ha tingut cap incident remarcable. Ens ha assegurat que se sent més segura treballant de mestra a la presó que en un institut de secundària.

Les seves impressions en relació al tema de la reinserció van en la mateixa línia que la majoria de les persones que hem entrevistat. Ha posat de manifest l’opacitat del món penitenciari, que ens arriba distorsionat pels mitjans i per la manca de transparència de l’administració.

En aquest sentit, la Rosa, ha afirmat que, fins que no es tingui la voluntat d’assumir que el que es faci amb les presons no ha de ser una cosa separada de la idea política que es tingui del propi país, el tema penitenciari se seguirà encarant com un problema que s’ha d’abordar perquè no hi ha més remei.

Un país es defineix més per com tracta als exclosos que als integrats.

Rafel Torner ens parla del català a la presó

Avui, ja en ple sprint final de rodatge, hem parlat amb en Rafel Torner, lingüista del centre penitenciari Model de Barcelona, que ens ha fet cinc cèntims de quin és l’estat de la llengua a les presons del país.

Una dada que certament ens ha sorprès és que quasi un 70% dels interns de les presons catalanes parlen o, com a mínim, entenen el català, fet que no obstant, com ens ha dit en Rafel, roman ocult molts cops a menys que els funcionaris es dirigeixin, posant un exemple simple i força gràfic, als interns amb un bon dia en comptes d’un buenos días.

En Rafel ens ha explicat que, tot i aquestes dades i tot i l’oficialitat del català, l’ús del sistema de megafonia així com en la majoria de comunicacions entre funcionaris i interns segueix sent en castellà, bàsicament.

Per altra banda ens ha parlat de la formació que reben els presos. Ens ha parlat d’una formació obligatòria en aquells que s’han d’alfabetitzar, i que tot i ser voluntària en aquells que han rebut una escolarització sovint es veu saturada i amb la necessitat de fer llistes d’espera per l’interès d’aprendre i progressar d’un gran nombre d’interns.

Finalment, ens ha comentat que avui dia a Catalunya, un dels factors, a més de factors tals com edat, estrangeria, marginalitat social, que s’associen a col•lectius amb risc d’exclusió social és la manca de comprensió del català. Si des de la societat s’aposta per l’ús i el coneixement del català a tots els nivells, dins de la presó s’ha de fer exactament el mateix.

La mesura penal alternativa amb l’IRES, a Calella

Aquest matí, després de passejar una estona per Calella en busca de la zona esportiva, hem parlat amb la Mar i l’Arnau, treballadors de l’IRES (Institut de Reinserció Social), i en Dani, un noi que compleix una mesura penal alternativa (MPA) a la presó arran d’un cas de positiu en un control d’alcoholèmia.

En Dani ens ha explicat breument com veu que en el seu cas, s’hagi optat per una mesura penal de 30 dies de treball comunitari. Segons ell, és una experiència positiva perquè pot continuar amb la seva vida, fer un treball útil per a la comunitat (en el seu cas, la construcció d’un circuit de mountain bike i BMX) i de pas reflexionar sobre el delicte comès.

   

L’Arnau ens ha explicat que només a la província de Barcelona hi ha més de tres mil persones que realitzen un ampli ventall de mesures penals alternatives i que aquestes són molt positives en casos de condemnes curtes, com el cas d’en Dani. Passar vuit mesos o un any a la presó no aporta cap benefici tret d’una ruptura traumàtica amb l’entorn familiar, laboral i social.

Les entitats com l’IRES, ens ha dit, s’han d’enfrontar amb la mala planificació i els pocs recursos econòmics que aporta l’adminstració pel compliment d’aquestes mesures. També ens ha explicat com la majoria dels penats que en un primer moment accepten força negativament l’aplicació de les MPA, amb el pas del temps i, havent reflexionat sobre què han fet malament i sospesant l’oportunitat que se’ls ofereix de no haver de passar per la presó, acaben entenent i agraint la tasca que es duu a terme des d’entitats com l’IRES.

 

La Mar ens ha explicat en què consisteix la tasca del delegat d’execució de mesures, que primerament contacta amb el penat, estudia el seu perfil i decideix quin és el millor recurs o mesura en funció del delicte i d’aquest perfil perquè el penat faci certa pedagogia i reflexioni sobre tot el procés. I ens ha fet veure, un cop més, que la reinserció és una responsabilitat de tots, començant per l’Administració i acabant per la societat civil. 

I també hem parlat amb el col·lectiu Ruido

Divendres vam visitar Ruido, una associació de fotoperiodistes de Barcelona amb una visió força crítica pel que fa als missatges que rebem dels mitjans de comunicació, missatges segons ells, força esbiaixats i força manipulats per part dels grans poders fàctics que controlen les nostres vides.

Van explicar-nos en què consisteixen els tallers de fotografia que fan a la presó de Quatre Camins, anomenats tallers de fotografia participativa, en els quals ensenyen a fer servir el llenguatge de la imatge als presos perquè aquests expressin el que senten i veuen a través de la fotografia.

Vam parlar, un cop més, de les dificultats que té aquest col•lectiu per trobar el seu lloc i tornar a engegar les relacions familiars, laborals i socials un cop fora de la presó. Des de l’associació es pretén sensibilitzar a la societat donant a conèixer totes aquestes altres realitats sovint apartades de la primera plana dels diaris i dels telenotícies.

Les imatges construeixen la nostra realitat quotidiana i depenent del que veiem cada dia al diari gratuït que ens posen davant dels morros tot just posem un peu al carrer, assumim què és important i què és prescindible.

Rodolfo Chikilicuatre, per tant, és important i la situació de milions de persones que moren de gana cada dia al tercer món, és prescindible.

  

 

  
Imatges cedides pel col·lectiu Ruido dels tallers que ofereixen
a la presó de Quatre Camins.

La visió de Futur Just de Barcelona

Fa un parell de dies vam entrevistar a la Laia, de Futur Just, associació ubicada a tocar de la plaça de Sant Just, valgui la redundància, en un edifici antic i pintoresc.

La seva tasca, principalment, se centra en la inserció al mercat ordinari de persones de col•lectius amb risc d’exclusió social, un d’ells, el col•lectiu penitenciari.

A l’associació treballen i potencien la vessant de les competències laborals, els hàbits socials, etc. per tal de reincorporar a la societat a persones que, arran del seu pas per la presó, han patit un fort desarrelament social, laboral i familiar.

Vam parlar dels problemes més habituals que han de superar els ex-presos i la Laia va explicar-nos que la situació en que es troben al sortir de la presó és molt relativa i variada i per tant, depèn, sobretot, del tipus de condemna, del lapse de temps que hagin estat a la presó i si tenen a una família normalitzada i que els dóna suport.

La Laia també va diferenciar entre casos en què l’episodi pel qual han acabat a la presó ha sigut una cosa puntual després del qual la persona pot refer la seva vida anterior i casos en que la condemna forma part d’un històric de delinqüència juvenil, hàbits conflictius, família desestructurada, etc.

És a dir, que hi ha tantes reinsercions diferents com presos que acaben condemna, i per tant, cada cas s’ha d’analitzar i avaluar personalitzadament.

Renovem imatge del blog a la recta final

Gairebé a la recta final del documental, que recordem, és el projecte de crèdit de síntesi dels cursos que hem fet a l’escola Emav. Hem cregut oportú renovar la imatge general del blog i de la capçalera per tal d’impulsar, revitalitzar i donar prestigi a aquesta recta final en la que ens trobem.

El motiu principal d’aquest nou canvi és que la imatge de la capçalera anterior no era nostra i des de fa uns dies, que ja disposàvem d’aquesta imatge de les reixes i tanques de la presó de Quatre Camins, que alhora, il•lustren molt bé el que pot donar de si aquest documental que estem elaborant amb esforç.

La imatge juga amb la diagonalitat del cel que representa la llibertat amb la de les reixes i la privacitat de llibertat.

En el punt mig doncs, hi trobem aquest documental de temàtica penitenciària centrat en la reinserció social i laboral dels reclusos (d’edat adulta i gènere masculí) a Catalunya a través dels testimonis que us hem anat comentant al llarg dels darrers dies.

Encara tenim pendents algunes entrevistes però ja estem començant a editar el projecte amb els arxius audiovisuals que ja disposem i la cosa promet, seguiu atents a l’actualitat d’aquest blog!